Esperem que gaudeixis de la lectura
d’aquests poemes de Rosa Leveroni, escriptora de la qual recitarem poemes per
la festa de Nadal.
Escriu un comentari explicant quin
t’agrada més i perquè.
CAU LA NEU AMB RITME
LENT
Cau la neu amb ritme lent
damunt els brancs d’olivera.
Suau canta el fil d’argent
tot seguint la carretera.
Els núvols dalt del cimal
fan l’assaig de nova dansa.
Tot reposa en el fondal
embolcallat de pau mansa.
Sota el fred, ben arrupit,
per als somnis s’aparella
el poblet; sense neguit,
va cloent cada parpella.
I jo sóc a vora teu,
dolç racó de la muntanya;
quan a ciutat cau la neu,
el teu perfum m’acompanya.
VAIG VEURE L’AMETLLER [III]
Vaig
veure l’ametller com es mirava
en
el mirall polit
del
safareig de l’hort. Uns núvols pàl·lids,
un
rastre de neguit
posaven
al cel blau. La pluja blanca
volava
al grat del vent.
Es
desvetllava el camp d’un hivern aspre
amb
un somriure lent...
Era
tan bell aquell florir del somni,
collita
d’un instant!...
Com
punyida d’amor em traspassava,
i
l’inefable cant
resava
dintre meu la joia pura
del
món renovellat
per
la blavor del cel i l’alegria
de
tenir-te al costat.
QUE TOTS ELS ROSERS MÉS FINS
Que tots els
rosers més fins
siguin les
joies de l’alba;
que cantin els
rossinyols
la seva cançó
més clara.
La font
desplegui l’argent
del seu tresor
que servava,
i l’aire dormi
retut
dins els braços
de les canyes.
Els ocells
parin el vol
damunt de totes
les branques.
Que repiquin
dolçament
l’esquellinc i
les campanes,
que somniïn els
ramats
amb les
estrelles més altes
i el mar
somrigui clement
al feinejar de
les barques.
Perquè m’ha
nascut l’infant
que de tant
temps esperava
i els braços em
són petits
per una vida
tan cara,
i sóc feliç i
tinc por
i el plor se’m
torna rialla
al veure que
ell m’ha donat
l’amor que jo
desitjava.