POEMES DE ROSA LEVERONI

Esperem que gaudeixis de la lectura d’aquests poemes de Rosa Leveroni, escriptora de la qual recitarem poemes per la festa de Nadal.

Escriu un comentari explicant quin t’agrada més i perquè.

CAU LA NEU AMB RITME LENT

Cau la neu amb ritme lent

damunt els brancs d’olivera.

Suau canta el fil d’argent

tot seguint la carretera.

Els núvols dalt del cimal

fan l’assaig de nova dansa.

Tot reposa en el fondal

embolcallat de pau mansa.

Sota el fred, ben arrupit,

per als somnis s’aparella

el poblet;  sense neguit,

va cloent cada parpella.

I jo sóc a vora teu,

dolç racó de la muntanya;

quan a ciutat cau la neu,

el teu perfum m’acompanya.

VAIG VEURE L’AMETLLER [III]

Vaig veure l’ametller com es mirava

en el mirall polit

del safareig de l’hort. Uns núvols pàl·lids,

un rastre de neguit

posaven al cel blau. La pluja blanca

volava al grat del vent.

Es desvetllava el camp d’un hivern aspre

amb un somriure lent...

Era tan bell aquell florir del somni,

collita d’un instant!...

Com punyida d’amor em traspassava,

i l’inefable cant

resava dintre meu la joia pura

del món renovellat

per la blavor del cel i l’alegria

de tenir-te al costat.

QUE TOTS ELS ROSERS MÉS FINS

Que tots els rosers més fins

siguin les joies de l’alba;

que cantin els rossinyols

la seva cançó més clara.

La font desplegui l’argent

del seu tresor que servava,

i l’aire dormi retut

dins els braços de les canyes.

Els ocells parin el vol

damunt de totes les branques.

Que repiquin dolçament

l’esquellinc i les campanes,

que somniïn els ramats

amb les estrelles més altes

i el mar somrigui clement

al feinejar de les barques.

Perquè m’ha nascut l’infant

que de tant temps esperava

i els braços em són petits

per una vida tan cara,

i sóc feliç i tinc por

i el plor se’m torna rialla

al veure que ell m’ha donat

l’amor que jo desitjava.